diumenge, 15 de febrer de 2015

Notícies dels Valentins.



La nevera de  Barx, on anava Senén Alberola a carregar neu.
L’avi Vicent Domingo, qui se’n feu càrrec de l’almàssera del carrer de Sant Josep, era fill de Valentí Alberola i d’Andrea Santandreu. Valentí havia nascut cap a 1817 a Quatretonda.

El 1836 el govern d’allò que aleshores era el Regne d’Espanya ordenà el reclutament de 50.000 hòmens. L’Ajuntament de Quatretonda va rebre el preceptiu requeriment reial per a que aportara la part corresponent de tropa. Així que l’1 de desembre de 1836 l’Ajuntament procedí a sortejar entre els 19 jóvens d’eixa quinta els 6 que formarien part de la lleva que exigia el servei de Sa Majestat. La mala sort va fer que el nostre Valentí traguera el número 2 dels 6 que farien de soldats.

            Valentí tenia aleshores 20 anys, amidava 4 peus i 11 polzades -1’49 m-, tenia el cabell castany, la barba sense pèl, bon color, la cara i el nas regulars i els ulls blaus. Com era corrent aleshores, no sabia escriure. El color dels ulls l’heretà el seu fill Vicent Domingo.          

Valentí era fill de Senén Alberola i Magdalena Benavent. Senén allà pel 1815 es dedicava a la càrrega de neu des de les muntanyes i el seu transport cap a pobles i viles. Amb ell treballaven altres veïns de Quatretonda, com Joan Tudela, Vicent Oltra i Pons, Marc Alberola i Miquel Llàtzer, a més d’algun llaurador de Benigànim i Salem. S’encarregaven de la conducció de neu fins a Sueca als preus següents: neu de Quatretonda i Barx a 20 quadernas (la quaderna equivalia a 8 morabatins, o meravedís en espanyol) i dos morabatins per arrova; neu de Salem a 24 quadernes i mitja; neu del Benicadell i Agres a 28 quadernes; i de la muntanya de Mariola a 32 quadernes per arrova... L’abastidor de la neu era un tal Vicent Reig que s’obligava a proveir-los la neu. Els conductors també estaven compromesos a portar tota la neu que tragueren durant 4 anys en la Ribera pel preu que corresponguera. El fet que es parle de neu de Quatretonda ens fa pensar que en la serra del poble havia d’haver alguna nevera per a l’acumulació hivernal de la neu i la seua transformació en gel.

Valentí Alberola es va casar amb Andrea Santandreu amb la que tingué dos fills: Josep i Vicent Domingo que serien coneguts amb l'apel·latiu de Valentins. Vivien al carrer del Mig, núm 4.
 
 
 
 

divendres, 14 de novembre de 2014



 
Emili Benavent, el marit de Roser Alberola Benavent d’Estruc, va deixar una profunda petjada en la Pobla Llarga, el darrer poble on va exercir de mestre, on va viure els seus últims anys i on ha quedat part de la seua descendència. Tant és així que se li va dedicar un carrer.


A pesar de les seues conviccions democràtiques, fins i tot la “Junta Municipal de Primera Enseñanza” de la Pobla en 1951 va sol·licitar en una carta al ministre d’Educació que se li anul·lara  la inhabilitació per a exercir càrrecs directius i de confiança en institucions culturals i d’ensenyança i que es fera desaparèixer del seu expedient professional dita inhabilitació. La sanció se li havia imposat per part les autoritats feixistes en acabar la guerra civil després d’un procés de depuració contra els mestres republicans. La sol·licitud comptava amb l’acord favorable de l’alcalde, el cap local del Movimiento i el rector de la Pobla, prova de l'estima que professava el poble a Emili Benavent.
 
 
 
 

dissabte, 29 de març de 2014


D’on provenia el distintiu "d’Estruc" que lluïa el nostre Vicent Benavent d’Estruc i tot el seu clan? La memòria oral conservada assegura que un Benavent de Quatretonda es va casar en un moment indeterminat amb una Estruc natural de Gandia.  Des d’aleshores ençà els descendents d’aquella parella són coneguts com als Benavent d’Estruc. Però açò no sembla ser del tot exacte. No hi ha cap evidència arxivística –al menys de moment- de que els nostres Estruc foren de Gandia tot i haver-se conservat els arxius que ho haurien de demostrar.

Estruc és un cognom present a la Safor, especialment a la baronia de Palma i Ador i els pobles pròxims: Vilallonga, la Font d’en Carròs... Els primers Estruc arribaren a eixe racó de la Safor ja en el segle XIII, el segle de la conquesta cristiana. En la baronia de Palma i Ador el maig de 1598 es casaren Joan Benavent Hortolà, natural de Quatretonda i fill de Joan i Damiata, i Magdalena Estruc, filla d’Antoni i Anna Tarrassona que a penes comptava amb 16 anys. És cert que no podem saber si aquesta parella és la que inicià el que amb el temps seria la proverbial saga dels Benavent d’Estruc però almenys tenim ja uns primers candidats.
 
 
 

 

 

dimarts, 26 de novembre de 2013



Ja no ens queda cap de les cinc cosines, descendents totes de l'enaltida saga dels Alberola Benavent d'Estruc.
D'esquerra a dreta: Maria, Maruja, Célia, Lola i Annitín.



 

dissabte, 19 de novembre de 2011

VICENT BENAVENT D'ESTRUC, GUIA IL.LUMINAT






Vicent Benavent d'Estruc, alabat siga,
Quatretonda, 1757 - Cartagena, 1802
Benaventum, ubi diem egisti, ibi noctem age.
En una casa de Quatretonda conservaven curosament un antic retrat de qui es deia que era un llunyà membre de la família. Només quedava memòria d’algunes poques dades i succeïts de la seua vida que s’havien contat entre els parents de generació en generació. Pertanyia, deien, al llinatge dels Estruc, la qual cosa el lligava directament amb la besàvia Genoveva Benavent Banyuls. De fet una de les dades que es recordaven era que Vicent Benavent fou el seu besavi. Però els records eren més abundants i narraven com, per dir-ho amb poques paraules, l’havien tirat de casa per cràpula i malfaener. Deien que arran d’açò s’havia allistat a la Legió i que acabà embarcat en un vaixell. D’aquest darrer fet li vingué la fama i el quadre. Anava a bord del vapor Soberano, de 90 canons, quan aquest se n’anà a pic davant les costes de la Bretanya per culpa dels anglesos. Però sobrevisqué i quan tornà al poble, com a homenatge per tan gran heroïcitat, un frare del monestir de Sant Jeroni de Cotalba el va immortalitzar sobre el llenç. Aquests eren els valuosos i contradictoris records que ens havien arribat. 
Ara, rescatat de l'oblit, el donem a conéixer al ciberespai. Aquest blog està dedicat a ell i a tota la seua presumpta descendència.




Batalla del Cap de Sant Vicent.
En les seues fredes aigües, el 14 de febrer de 1797
Vicent Benavent d'Estruc, alabat siga, es cobrí de glòria.